En les darreres tres dècades es manté pràcticament constant la diferència salarial entre gèneres malgrat que el nivell educatiu de les dones supera el dels homes en molts països, com en el cas de l’Estat espanyol. La desigual distribució del treball de cures no remunerat és un dels factors que manté la bretxa salarial per raons de gènere.
Avui és el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, una data que encara no pot celebrar-se en plenitud. Les dades que presenta l’Informe Mundial sobre la Desigualtat 2022 posen de manifest que la diferència en la distribució dels sous es manté pràcticament constant des de fa tres dècades: si el 1990 les dones guanyaven el 30% del total dels salaris a escala mundial, ara el percentatge és del 35%. A Catalunya, la bretxa de gènere tendeix a reduir-se, però encara arriba al 14% segons les darreres dades de l’IDESCAT i això significa que les dones, de mitjana, continuen cobrant menys que els homes.
Més formades, però amb sous inferiors
Un enfocament que valori el sou en funció del grau de formació no correspon a la realitat perquè la quantitat de les dones que tenen titulació universitària ha augmentat considerablement —en molts països fins i tot és superior a la dels homes— en el mateix període en què la bretxa salarial es manté. En el cas de l’estat Espanyol, per exemple, segons les dades de l’estudi Panorama de l’Educació del 2021, el 54% de les dones d’entre 25 i 34 anys té estudis superiors i en el cas dels homes la xifra cau fins al 41%. Aquestes dades són més elevades que la mitjana dels països de l’OCDE, situada en el 52% en les dones i el 39% en els homes. Si bé és cert que les dones estan més formades i que les xifres mostren un avenç més àgil que la mitjana europea, la igualtat segueix lluny d’assolir-se perquè mentre que el 1980 el percentatge d’ingressos de les dones era del 24,7%, del total ara encara no arriba ni tan sols al 40%. Aquestes són dades comparables amb els nivells de França que se situa al 41%, i són més altes que al Regne Unit, que és del 38%.
Feines menys valorades i més dificultats per al creixement professional
De totes maneres, el sistema patriarcal que estructura les societats i els mercats laborals d’arreu impedeix que les dones avancin fins a aconseguir la igualtat en els ingressos laborals sobretot en certes indústries on tenen més dificultat d’accés i en altres en les quals queden del tot excloses. El primer factor diferencial és el valor desigual que s’atribueix a certs llocs de feina, i a això s’hi afegeix que les oportunitats de creixement professional són més limitades. En tots dos casos, el problema és l’accés. Per exemple, les dones ocupen un nombre baix de posicions de nivell d’entrada en la indústria automotriu, només el 26%, i en el sector de la tecnologia el 37%. En canvi, a les empreses sanitàries i farmacèutiques en les quals les dones estan sobrerepresentades en el nivell d’entrada amb un 59%, la desigualtat rau en el fet que són una minoria del conjunt d’ascensos cap a llocs de més responsabilitat i més sou.
Les tasques de la llar i les cures no es reparteixen equitativament
El que acaba de determinar la bretxa de gènere és la repartició desigual a l’hora d’assumir les tasques de la llar i de les cures no remunerades que encara recauen majoritàriament en les dones, una tendència que la pandèmia de la covid-19 ha contribuït a agreujar. Per exemple, en el cas de l’Estat espanyol, el sou de les dones que són mares cau fins a un 11% durant el primer any de vida del bebè, respecte als pares, i el descens pot arribar fins a un 28% a llarg termini, segons apunta el Banc d’Espanya amb dades del 2020.
22/02/2022
Entitat redactora: Arttec