Creix el nombre d’startups a Catalunya, però només 1 de cada 4 compta amb dones en el seu equip fundador

L’any 2021 es va tancar amb 1.900 startups a l’ecosistema català, un 11,4% més que el 2020 i un 26,4% més que el 2019, abans de la pandèmia provocada per la Covid-19. No obstant això, l’increment del nombre d’empreses al sector tecnològic i de les TIC encara no implica una presència femenina rellevant en els seus equips. 

L’increment de noves empreses tecnològiques a casa nostra s’ha mantingut constant en els darrers anys, segons es desprèn de l’informe elaborat aquest mes de febrer per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i presentat per Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball. De fet, el creixement és del 75% des del 2016, el primer any de la sèrie analitzada. Això, en termes absoluts, significa per exemple que de 1.400 empreses l’any 2019 s’hagi passat a 1.900 en tancar l’any 2021.

Les dades de creixement podrien encoratjar les professionals científiques i tecnològiques catalanes a assegurar la possibilitat de poder treballar a casa i millorar les seves condicions de feina, però si ampliem les dades i mirem els matisos, la presència femenina no augmenta a la mateixa velocitat que creixen els llocs de treball al sector. 

Concretament, l’esmentat informe apunta que les empreses emergents catalanes ocupen 19.300 persones, segons les dades del 2020, que són les últimes disponibles. D’aquestes, 1.800 corresponen a nous llocs de treball en les empreses emergents catalanes i això també queda palès en la seva dimensió, que cada cop és més gran: el 85% de les empreses emergents catalanes tenia menys de 10 treballadors el 2018, un percentatge que es redueix fins al 76% el 2020.

A Catalunya hi ha més dones tecnòlogues que a Europa, però lluny de la igualtat de gènere en tots dos casos

No obstant això, les darreres dades disponibles de la presència femenina en els equips fundadors d’aquestes empreses il·lustren que aquesta es limita al 23,4%, segons la mateixa ACCIÓ que, aquesta vegada, no ha inclòs aquestes dades a l’informe general del sector malgrat que fan referència al mateix període analitzat. En aquest sentit, una mirada comparativa a l’entorn més proper fa pensar que Catalunya avança a més bon ritme perquè la mitjana europea se situa per sota, al 17,6%, i perquè el percentatge català ha crescut 1,6 punts respecte de l’any anterior, però aquests percentatges encara són lluny de la igualtat al sector i posen de manifest l’existència d’una bretxa de gènere.

Més dones titulades a les universitats, però la bretxa al mercat laboral no es redueix 

A les universitats catalanes, l’any 2020 s’hi van titular gairebé 30.000 dones, un 37% més que el total d’homes, que no arribaven als 22.000, segons els Indicadors d’Igualtat de Gènere a Catalunya de l’Observatori Dona Empresa i Economia. Aquesta diferència contrasta amb la intenció emprenedora dels i les estudiants catalanes perquè, tot i que les noies són més en nombres absoluts, els nois expressen la voluntat d’emprendre en acabar els estudis el doble de vegades que les noies i així es trasllada posteriorment a la realitat, segons les dades d’ACCIÓ esmentades. 

L’informe de l’ODEE assenyalava que el sector TIC i de la Recerca i el Desenvolupament “és un dels que presenta majors desigualtats de gènere amb un baix percentatge de dones que cursen carreres d’Enginyeria i Arquitectura (un 71% menys de dones que d’homes) i una baixa ocupació femenina en el sector TIC (un 51% menys de dones)”. Així, en l’ocupació dedicada a R+D, hi ha una quota femenina molt baixa entre el personal que treballa en el sector privat perquè les dones són gairebé la meitat dels homes, mentre que en el sector públic està força equilibrat i el nombre de dones gairebé iguala al d’homes. Això, segons valora l’informe, “significa que les dones estan igual de preparades que els homes per fer investigació, però les millors condicions horàries i de conciliació que ofereix el sector públic fa que es dirigeixin principalment cap a aquest sector”. 

En qualsevol cas, no és encoratjador que els índexs de desigualtat en l’ocupació en R+D tant pública com privada hagin empitjorat en els darrers tres anys i que el percentatge de dones matriculades en carreres tècniques no hagi variat. Només s’observa una certa millora en la presència femenina en l’ocupació al sector TIC, però falta saber si els llocs de treball que ocupen són tècnics o de gestió. En tot cas, preocupa que la desigualtat de gènere en aquest bloc pràcticament no es redueixi els darrers anys, justament quan és un dels sectors que està experimentant un major creixement.