Kathleen “Kay” McNulty Mauchly Antonelli (12 de febrer de 1921 – 20 d’abril de 2006) matemàtica, va ser una de les sis programadores originals de la computadora ENIAC, el primer ordinador digital electrònic d’ús general.
Una setmana després de graduar-se, va trobar un avís d’ocupació publicat a The Philadelphia Inquirer al Servei Civil dels EUA. El títol deia: Es busca: “Dones amb títol en matemàtiques” i afegia “La necessitat de dones enginyeres i científiques està creixent tant en la indústria com en el govern… les dones estan rebent propostes d’ocupació en carreres científiques i d’enginyeria…” Va trobar que allà, més que en cap altra banda, l’eslògan era “Es busquen dones”. L’exèrcit dels Estats Units estava buscant dones amb estudis de matemàtica just on ella vivia, a Filadèlfia. Immediatament va avisar les seves dues col·legues de graduació, Frances Bilas i Josephine Benson. La segona no va poder arribar a la trobada, així que van ser Fran i Kathleen les que finalment van arribar a una entrevista de treball el 1946, on van ser informades dels llocs vacants.
Molt aviat, totes dues van rebre cartes demanant que es presentessin en el Moore School of Electrical Engineering, a la Universitat de Pennsylvania, per començar a treballar al juliol de 1942. El lloc que figurava en la seva fitxa d’ocupació era el de “computadores”. Allà treballarien fins a formar part de l’equip de programació de l’ENIAC, que va ser posada en funcionament oficialment al desembre de 1946. Malgrat tots els estudis, la seva formació en matemàtica no l’havia preparat per al treball en càlcul de trajectòries balístiques.
Ni Fran Spence ni ella estaven familiaritzades amb els mètodes d’integració numèrica usats per computar trajectòries. El llibre que feien servir per estudiar el tema (“Numerical Mathematical Analysis “, 1st Edition by James B. Scarborough, Oxford University Press, 1930) els va aclarir poques coses al respecte. Les dues noves matemàtiques van aprendre com realitzar els seus càlculs pas a pas, per mitjà de la pràctica i amb els bons consells de la seua supervisora Lila Todd. Prop de 75 joves dones computadores van ser emprades en el Moore School en aquest període, moltes de les quals van fer cursos amb Adele Goldstine, Mary Mauchly i Mildred Kramer. La feina era molt pesada, i moltes d’elles van renunciar per excés de treball, però Kay es va tornar prominent entre les dones computadores. Dos o tres mesos després, Fran i Kay van ser traslladades per treballar a l’analitzador diferencial ubicat al soterrani de Moore School. Aquest era el més gran i sofisticat calculador analògic del seu temps, dels quals només n’hi havia tres als Estats Units i cinc o sis en el món sencer (tots els altres a la Gran Bretanya).
Fent servir aquest equip, inventat per Vannevar Bush al MIT una dècada enrere i retocat per fer-lo més precís per a l’equip del Moore School, el càlcul d’una trajectòria simple, que requeria prop de 40 hores en una calculadora mecànica d’escriptori, es podia completar en aproximadament 50 minuts.
Font bibliogràfica: Wikipèdia