Betty Snyder Holberton (Filadèlfia, Pennsilvània, 7 de març de 1917 – Rockville, Maryland, 8 de desembre de 2001) va ser una de les sis programadores originals de l’ENIAC, el primer ordinador digital de propòsit general. També és reconeguda internacionalment per les seves contribucions al llenguatge COBOL.

Ella al costat de les seves cinc col·legues Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence van programar l’ENIAC per realitzar càlculs balístics electrònicament. Una de les dades més cridaneres del seu treball amb l’ENIAC era que el projecte estava classificat sota secret militar, pel que els seus primers passos en la programació van tenir lloc lluny de l’equip al qual els estava vedat l’accés i per al qual van haver de dissenyar diagrames de programació.

Després de la Segona Guerra Mundial, Betty va treballar en la Remington Rand i al National Bureau of Standards. Va ser cap de la secció d’investigació en programació, al laboratori de matemàtica aplicada del David Taylor Model Basin a 1959. Va ajudar a desenvolupar l’UNIVAC, va escriure el primer sistema de programació generatiu i també el primer paquet d’anàlisi estadística que va ser utilitzat en el primer cens dels EUA realitzat en 1950. Betty va treballar amb John Mauchly en el desenvolupament de les instruccions en C-10 a BINAC que va ser considerat el prototip de tots els llenguatges de programació moderns. També va participar del desenvolupament dels primers estàndards per als llenguatges COBOL i Fortran al costat de Grace Murray Hopper.

El 1997 es va convertir en l’única de les sis programadores originals de l’ENIAC en obtenir el Premi Ada Lovelace, un dels més alts honors concedits en el camp de la programació. En aquest mateix any, juntament amb les seves cinc companyes a l’ENIAC, va ingressar al Women in Technology International Hall of Fame.

Font bibliogràfica: Wikipèdia